L'amant

Ja sé que ets gelós
però ets el meu home
i has de saber
això que ara t'explico:

aquest matí
(tu ja havies marxat)
del son m'ha arrencat
a l'altra banda de la finestra
un xiuxiueig agosarat.
A través de les cortines
de puntes de coixí
no podia veure qui havia trucat.
Com el conte de les cabretes
i el llop disfressat,
una poteta, un nom o una consigna he demanat.
Silenci total.
Només un raig de llum
tímid i educat
per les puntades s'ha colat.
Amb candidesa infantil he obert, de bat a bat.
Corpulent, impetuós
volcànic i violent!
un braç de sol a l'habitació s'ha ficat!
La llum m'encegava,
no podia mirar,
jo només notava
aquells dits de calor,
una llengua de foc
sense treva em llepava.
Aquell sol inclement
tot el cos m'abraçava!
Un crit que pugnava per sortir a lluitar
a la punta dels llavis
m'ha vingut a morir.
Finalment, un gemec,
no era de por, ni de dolor
era un prec
perquè allò no tingués fi.

No t'enfadis amb mi,
jo t'estimo,
però a un amant així, no m'hi puc resistir!

Postal de Roma

¿Qué flor
me pongo hoy en el pelo?
¿De qué color será hoy el cielo,
si no estás para verlo?
En las calles tanta belleza,
en las piedras tanto pasado
y yo en mi ceguera lo ignoro
porque no estás a mi lado.

Postal del Camino de Santiago

Alfombra amarilla.
Horizonte dorado
de trigo cortado
y de cielo acostado,
sobre Castilla

Postal de Düsseldorf

Perdona,
que quan ets tan a prop
no t'ho pugui fer saber.
Que quan et sento damunt meu,
el teu bes als meus cabells,
els teus ulls al meu somriure,
només sigui capaç de rebre-ho tot
sense tornar el canvi.
Perdona,
que només tingui braços per la teva abraçada.
I fins que no ets ben lluny,
sota la batuta nostàlgica de Händel,
en la foscor de la teva absència,
no poden aflorar, com llàgrimes
en cada pensament,
els meus vius sentiments
d'amor i penediment
de no haver-t'ho fet saber.