L'amant

Ja sé que ets gelós
però ets el meu home
i has de saber
això que ara t'explico:

aquest matí
(tu ja havies marxat)
del son m'ha arrencat
a l'altra banda de la finestra
un xiuxiueig agosarat.
A través de les cortines
de puntes de coixí
no podia veure qui havia trucat.
Com el conte de les cabretes
i el llop disfressat,
una poteta, un nom o una consigna he demanat.
Silenci total.
Només un raig de llum
tímid i educat
per les puntades s'ha colat.
Amb candidesa infantil he obert, de bat a bat.
Corpulent, impetuós
volcànic i violent!
un braç de sol a l'habitació s'ha ficat!
La llum m'encegava,
no podia mirar,
jo només notava
aquells dits de calor,
una llengua de foc
sense treva em llepava.
Aquell sol inclement
tot el cos m'abraçava!
Un crit que pugnava per sortir a lluitar
a la punta dels llavis
m'ha vingut a morir.
Finalment, un gemec,
no era de por, ni de dolor
era un prec
perquè allò no tingués fi.

No t'enfadis amb mi,
jo t'estimo,
però a un amant així, no m'hi puc resistir!