la boira baixa

Com un esclat de primavera
dissipant la boira baixa
apareixes tu als meus ulls,
tot rient, tot tan bru,
tan real, tan sensual,
com si els pètals vermells
de les teves roses
s'obrissin només per mi,
per tenyir-me de desig,
de passió convulsa,
de foragitada fam,
els àpats frugals i freds
del meu hivern.

Judit Figueiras

Descamisat!

Descamisat!
estàs tan irresistible així,
descamisat,
sembla que res no t'importi,
descamisat!
quin aire d'indiferència,
per la camisa folgada
cauen els besos, els suspirs
i els desitjos,
que has refusat,
descamisat.
Només vénen ganes
d'atrapar-te al vol
i suplicar-te que m'estimis.
Però si no et va bé,
em conformo amb que em miris,
o que un minut em dediquis.
No perdis el meus sospir
per les vores de la camisa,
descamisat!

Judit Figueiras

Joan Vergés Calduch

M'han dit que sí:

M'han dit que sí,
que sí, que sí, que passi
a aquesta altra saleta,
que de seguida em rep,
que encengui un cigarret.
M'han dit que sí,
m'han dit que sí, que sí,
que és cosa d'un moment,
d'aclarir un document.
M'han dit que sí,
que sí, que firmi aquí,
que posi clar el meu nom,
que ja em diran quelcom.
M'han dit que sí,
m'han dit que sí, que sí,
que sí, que ja ho puc dir
a la dona, al veí,
que sí, que ja és un fet,
que ja tot és perfet,
que sí, que potser sí,
que aquest any no pot ser,
que sí, que l'any que ve,
que m'ho treballi bé.
M'han dit que sí, que sí,
que m'han trobat padrí,
que ja no pot fallar,
que puc dormir-hi pla.
Vet aquí un gat i un gos
i el conte ja s'ha fos.
Vet aquí un gos i un gat
i el càntir s'ha esquerdat.
Vet aquí el meu destí:
m'ho han tornat a dir,
m'han dit que sí, que sí...