Tanta primavera

Els ulls em dansen
al so dels meus batecs.
Se m'omple de flors la boca,
quan vull cridar el teu nom.
Ja s'obren al meu cos
les roselles,
tacant de pigues roges
els camps fèrtils
dels teus ulls verds.

Ha florit la farigola
que perfuma el nostre alè.

Judit Figueiras

Nota imantada a la nevera

Meuamor,
buida'm sencera
i omple'm de tu,
queda't amb tot
el que trobis de bo.

Si em permets un consell,
agafa l'olor
de la meva suor,
les corbes sinuoses
i la meva escalfor.

També et recomano
el meu cul rodó,
les cames esbeltes
i els meus pits erectes.

No t'oblidis d'endur-te
aquell llarg petó.
Te l'he deixat allà sobre,
damunt dels meus llavis,
els humits! els freds, no.

Judit Figueiras

JOSEP PALAU I FABRE

Ha mort el poeta d'aquests versos:
"El poeta ha conegut la dona dels seus somnis. Comprèn que tots els seus amors, fins ara, no han estat sinó un preludi d'aquest, pressentiments. Total la seva vida adquireix sentit a la llum d'aquesta dona. Però ella es veu obligada a partir. Està de pas. És viatgera. Viu en un país llunyà. Diu al cavaller que el que vol és un somni, un impossible. No diu el perquè. Se'n va. El poeta experimenta un dolor intensíssim, fet de la suma de totes les penes d'amor passades. La seva experiència d'home queda trasbalsada i contrariada en la seva rel més íntima. S'enfonsa en una negra resignació. Sap que la sort ja no li amaga res de millor"
L'argument