Postal de Düsseldorf

Perdona,
que quan ets tan a prop
no t'ho pugui fer saber.
Que quan et sento damunt meu,
el teu bes als meus cabells,
els teus ulls al meu somriure,
només sigui capaç de rebre-ho tot
sense tornar el canvi.
Perdona,
que només tingui braços per la teva abraçada.
I fins que no ets ben lluny,
sota la batuta nostàlgica de Händel,
en la foscor de la teva absència,
no poden aflorar, com llàgrimes
en cada pensament,
els meus vius sentiments
d'amor i penediment
de no haver-t'ho fet saber.