Impossible saber
com serem en la propera fase
de la nostra evolució.
Quan tu hagis sembrat i recollit fortaleses,
sentiments nobles i sana austeritat.
Quan jo hagi tornat de vàries voltes al món
en vaixells d'altri,
i d'alguna estada
a la lluna erma.
Tant de bo ens mirem als ulls
i no ens poguem reconèixer,
tant de bo ens poguem enamorar
com éssers de la mateixa espècie.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Sona a amor impossible això...
Preciós!
Publicar un comentario